No ets la lluna
no tens ja llum pròpia
però queden les teves paraules
i la veu.
Imagina't que vius encara
asseguda en un llòbrec local
amb el micro enganxat als llavis
amb un somriure encomanadís
i que ens cantes amb aquella veu...
No vas ser cap Lluna
vas ser una gran estel
que ningú a sabut observar
sense cremar-se els ulls.
No tens ja identitat
però tens un passat,
què importa un futur
que ja no pots abastar.
Vius en nosaltres
no has marxat
encara.
Fidel C.T. Juliol 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva moderació. No s'acceptaran comentaris xenòfobs que atemptin a la moral o a les persones i els de mal gust.